I aquí teniu ja el final d'UN DIA DIFERENT. Aquest capítol dura 12' i té moltes sorpreses...
Som el que som gràcies al que hem viscut. Cadascú té la seva pròpia història, ni millor ni pitjor que la dels demés, i aquesta és la nostra, i és així com va acabar...
Som el que som gràcies al que hem viscut. Cadascú té la seva pròpia història, ni millor ni pitjor que la dels demés, i aquesta és la nostra, i és així com va acabar...
Després d'haver seguit la vostra sèrie de 3 capítols crec que no és una de les millor temàtiques com per iniciar-se al cinema existeixen d'altres igual d'interessants i molt més HUMANES I EDUCATIVES.
ResponEliminaA més a més som qui som no pel que hem viscut, el que hem viscut ens pot afectar però no ens defineix com a persones, un pot lliutar contra les injustícies d'una altre manera....
Hola VGA, tu saps qui sóc jo però jo no sé qui ets tu, hagués preferit que m’haguessis dit directament el que penses.
EliminaPel que fa a la sèrie comentar-te que ha estat un treball directe amb l’alumnat. Una altra cosa que hauries de saber és que, entre moltes altres coses, a classe hem vist tres pel•lícules, “Cantando bajo la lluvia”, una altra de Hitchcock i una tercera de Kubrick. Si saps una mica de cinema podràs adonar-te de que en la realització de la sèrie hi ha influències (i moltes) de les tres pel•lícules treballades. L’alumnat s’ho ha currat i molt, i ha après de cinema (que és del que es tractava), de la vida (hem reflexionat, i molt, sobre els aspectes tractats a la sèrie) i a més han gaudit i els ha pujat l’autostima amb molts d’ells i elles.
Nosaltres com a educadors no podem disfressar part de la realitat, l’alumnat (juntament amb la guia del professor) ha decidit les línies argumentals i també ha decidit les solucions (que malgrat que et semblin poc humanes i educatives et puc dir que han estat discutides, reflexionades i consensuades per tot el grup de treball).
p.d. si tens alguna idea fes-me-la saber, o si prefereixes pel quadrimestre que ve podem fer un remake de “Les tres bessones” :)
Hola! Jo no puc ser neutral perquè sóc companya del Mario i ex-profe d'alguns d'aquests alumnes, però trobo que dir de l'obra que és poc educativa és fer una lectura una mica superficial.
EliminaEl sentit d'aquesta història per a mi és que el dolor mal resolt només genera més dolor, i quan actues mogut pel resentiment no pots arribar a ser feliç. Fixeu-vos que el profe no sent cap plaer ni quan mata ni després: al contrari, els assassinats només li serveixen per reviure moments de dolor profund. No fa distinció entre bons alumnes i quasi-delinqüents. És una persona frustrada que ha triat (perquè "tots tenim la nostra història, ni millor ni pitjor que la dels altres", com diu el narrador al final) la venjança, i ell mateix s'adona que aquest camí és -sempre- un carreró sense sortida.
No vull acabar sense felicitar el Mario i els nois i noies, que han fet una feina fantàstica de la qual poden estar ben orgullosos.
Me ha parecido una trilogía espléndida. La he seguido con verdadero interés, se nota la influencia de algunas películas como bien dices. Sin duda el director sabe lo que hace en esa mezcla continua de plano contraplano… El guion es interesante y los alumnos están metidos e implicados en la película. Me ha encantado el resultado. Estoy seguro de que no olvidarán nunca esta experiencia estos muchachos. La música me ha parecido muy oportuna y bien sincronizada con las imágenes. En cuanto a temáticas adecuadas o no, me ha asombrado en el ciclo de cine de terror que estoy haciendo, lo habituados que están estos muchachos a películas de este género. Me piden películas más duras de las que les pongo y que ya las han visto. La vida para estos chicos no es fácil, y no creo que necesiten una serie de las Tres bessones como sugieres irónicamente. No entiendo la objeción de que has sido objeto. Me parece un planteamiento muy pedagógico y solo desde el auténtico desconocimiento de la realidad y del mundo de estos chicos se puede pensar que no sea adecuado porque pueda parecer duro o sangriento. Muy bien el remake de Psicosis. Bravo, Mario, y bravo por ellos.
ResponEliminaViolencia en los continuos maltratos al niño en el Lazarillo de Tormes. Venganza y crueldad en la sucesión de asesinatos de La Celestina. Apología de la violencia en El Cantar de Mío Cid. y qué decir de Crónica de una muerte anunciada de García Márquez. o un canto a la venganza en Bodas de Sangre, de Lorca. Sangrienta La familia de Pascual Duarte de Cela. La vejación como forma de aprendizaje en la La ciudad y los perros de Vargas Llosa. Escalofriante la descripción de la matanza a los niños en el campo de concentración de Le grand voyage de Jorge Semprún. ¿Sadismo y literatura?
ResponEliminaQuitamos algunas hojitas a esos libros, o tal vez los quemamos a lo fahrenheit 451??...(vale, vale...no hay que pasarse)
Cualquiera de esas lecturas han estado presentes en mis clases y jamás osaría censurar ninguna de ellas considerando que son contenidos inhumanos o poco educativos, y flaco favor haría con ello a mis alumnos. Creo que hay que ser un poco más generosos y darnos cuenta de dónde hay un trabajo bien hecho y felicitar a quien ha sabido contagiar entusiasmo y ganas de aprender a sus alumnos.
Felicito públicamente a Mario por su trabajo (enorme) con estos chicos porque el resultado, esos 8+8+12 minutos son la punta de un iceberg de un proyecto del que se tiene que sentir feliz, porque creo que lo realmente importante es conseguir que unos alumnos analicen, creen un guión (sin censuras) participen sin vergüenzas ni prejuicios (a algunos de esos alumn@s es muy complicado oírles hablar en clase) mediante un trabajo integrador, creativo y del que se sienten muy orgullosos, de lo cual muchos podemos aprender.
sonia m.
M'ha agradat molt la vostra interpretació.. I per damunt de tot, cal dit, que aquesta producció té un valor afegit: ET FA REFLEXIONAR!....
ResponElimina